"Desàngel"

La vida és molt és molt seua i fa, decididament, el que vol. Ho dic perquè el 2007 vaig traure una obra de teatre. El tema era sobre maltractament i, realment, la primera escena és dura -i incòmoda- per a mi.
No en vaig fer cap presentació i l'editorial és més bé discreta en la promoció del llibre (tant, que no apareix ni a la seua web), així que jo vaig fer com qui res i em vaig dedicar a d'altres coses (una novel.la que havia d'aparéixer cap al novembre de 2007 i, com sempre, als poemes). Però de vegades hi ha llibres que s'encaboten a traure el nas.
Primer, l'ajuntament del meu poble (que desconec com es va assabentar de l'existència del llibre) en va comprar 50 exemplars per repartir-los per escoles, instituts i biblioteques (i la notícia va eixir en la premsa comarcal) i ara m'han donat el premi 2007 de la crítica dels escriptors valencians en teatre. I de nou a la premsa.
Encara com que és teatre i això no ho llegeix ningú.
Amb això del premi, em van demanar unes ratlles sobre el llibre. Són aquestes:
Desàngel aborda el tema del maltractament i, alhora, el de la immigració. Comença amb un primer acte molt dur i explícit on el maltractador –el marit- humilia i marca la dona. Perquè la vida és així. Perquè quan parlem d’una dona maltractada no parlem de coses abstractes, sinó de coses terriblement concretes.
Després, hi ha un espai per al perdó –hipotètic- i l’esperança, fins i tot un espai per a creure en la humanitat quan les coses semblaven més suaus, que no millors que, posteriorment, es veurà defraudada.
A partir d’aquell primer acte el llibre ja no és descriptiu, sinó reflexiu i el·líptic: allò terrible ja no passa en escena i allò que queda sempre és el plaer dels altres. Mai el de les víctimes.