Com comenta Maria Josep Escrivà al Feixbuc i al blog, és trist que malgrat tot el que ha passat amb la bombolla immobiliària, la gent no escarmenta i una antologia com aquesta ("For Sale o 50 veus de la terra", ed. 96) no passa de moda. Ara volen urbanitzar l'únic tros de platja sense edificis que queda a la platja de Gandia. Una zona humida, de marjal, rica en varietat de plantes i animals que s'ha d'arrasar justament ara, quan encara queda tant d'edifici per vendre -que ni ara ni abans, però justament ara és com quedar, a més de com a males persones, com a burros: tant que recorden els dolents aquests idiotes de les pel·lícules per a xiquets.
Bé, tothom hi és convidat.
Jo llegiré un poema que acaba d'aparéixer publicat ara mateix (no fa ni una setmana que tinc el llibre) que és molt addient:
I al seté dia, va crear la hipoteca.
Són bromes –dius– per explicar com van
algunes coses. Somrius i em busques. Llavis
i coll avall, em despasses camisa
i pantalons. Pares. Amb ironia,
tu rius que l’home va perdre els calçotets
quan va tastar les hipoteques fem
que li abastaven les serps dels bancs diversos,
corruptes grans i menuts, menudalles,
politicastres, gent de voluntat bona.
Encara reies quan amb la llengua amable
m’has retornat enmig del paradís.
- Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons", editorial Perifèric, Catarroja, 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada