Ciutat en diumenge:
Escric un poema que no pot ser escrit,
una hipòtesi que no podrà ser mai demostrada.
Em busque inútilment en la debilitat dels carrers,
passege per les interrogacions inexplicables
del fred humit a les cinc de la matinada.
Cante una cançó per a qui no li agrada la música,
i tinc una cicatriu de solitud als llavis.
Sense il·lusió però, isc de casa
i baixe sense llibertat per l’escala
volguera despullar-me però no tinc roba
i m’amaneix de nit amb una llum desacostumada
i tot l’hivern que cap només darrere una paraula
s’escriu amb un nom subterrani en una ciutat cansada.
Salvador Iborra
El poema està extret d'un article convenient i necessari d'Enric Sanç sobre la mort i la memòria dels poetes.L'article sencer el podeu llegir a:
http://opinions.laveupv.com/4720
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada