Rubén Luzón: nou llibre de poemes

Sens dubte, Rubén Luzón és un dels poetes "joves" (València, 1982)que més interés té per la renovació (formal i de contingut) de la lírica catalana. I, sense dubte, de lectura obligatòria per a la reflexió. Si, a més, vos agrada la ironia refinada, el gaudi és assegurat.
Ara acaba de traure nou poemari a Lleonard Muntaner. Un llibre que duu per títol "Sinó". Ho comente perquè a València el trobareu en poques llibreries... No dubteu a demanar-lo, si no el veieu.
Us adjunte un poema de "Baladaspirina" (2009) copiat del blog de Xavier Aliaga:

Hi ha una agonia lenta que ens precedeix,
un món anterior de llengua sucosa.
L'endevinem en la textura granítica d'un bust
on s'emmantega cofoia la llet dels orígens;
l'endevinem en la creixença pausada dels coralls.
Cadascú hi pot llegir el seu naufragi
de sang; apostar totes les fitxes al número
set, després al número tres, després al dotze
o al quaranta, quaranta jornades en el desert
sotmesos al baterell implacable del sol herald
on tard o d'hora reposaran els nostres ossos.
Per recompondre el nostre arbre genealògic
ens cal una paciència d'ase i, fent qualsevol judici,
aprendre l'amor en els ulls rebentats dels perdedors
(misericòrdia i kyrie-hosanna-et plebs tua
laetabitur in te (dies irae etc. o inevitable
Coca-cola ora pro nobis). No té res a veure
la claudicació amb la greu inèrcia esperançada.

I dos poemes del nou llibre: