dimecres, 21 de febrer de 2018

La primera pedra

Escriure una novel·la juvenil no és una broma. És una responsabilitat. No alliçonar però fer pensar... Encara que de vegades s'escapen reflexions... Tot això ho dic perquè l'any 2016 vaig guanyar el premi de narrativa juvenil de Catarroja -es diu Benvingut Oliver- amb una novel·la on un xic jove es dedica a cercar una sirena negra -un joc amb "Cants de sirena negra" de Sebastià Benassar- pel Mediterrani i l'Antàtica.
El llibre es diu "La primera pedra" i està publicat el desembre de 2017. Ho dic perquè allà per novembre, mentre corregia les galerades, em va sorprendre com la realitat canvia indefugiblement la lectura de l'obra. Llegir certes coses després de l'u d'octubre fins el present és molt diferent que llegir-ho abans, quan ho vaig escriure. Per exemple, la pàgina 103:

(Foto de la pàgina 103 de "La presó de l'aigua" de Josep Lluís Roig, ed. Perifèric; i la foto que il·lustra la portada -feta per Irene Roig- on es veu el Montgó des de la platja d'Oliva)

Cap comentari: