El miracle de la música en valencià

Supose que tant en literatura com en música, com en pintura, com en tots els altres camps d’allò que abans en dèiem art ha ocorregut igual –o similar- al País Valencià: amb la Transició, va haver tot un conjunt de gent, de persones, que cregueren que les coses realment podien canviar, que canviarien.
Després, els nostres estimats polítics es van cagar damunt, quan van xocar amb la realitat. I el PSOE va funcionar amb el fre de mà posat i el cervell a Madrid –on, a més del fre posat, també duien interioritzat el nacionalisme espanyol: això, Franco ho va saber vendre molt bé- i el PP ha funcionat entre la reductora i la marxa enrere i el cervell i el cor posats a Madrid.
Tanmateix, la llavor existia i el treball va donar fruit. He afirmat –perquè ho crec- que la literatura catalana ha crescut en quantitat i qualitat d’una manera extraodinària i que no té res a envejar de cap literatura europea actual. Gràcies a uns mestres, professors, bibliotecaris, activistes culturals que s’ho van creure i van lluitar per tirar-ho endavant. I en el cas del País Valencià, l’avanç és espectacular. ESPECTACULAR.
Però allò que volia comentar avui, era sobre la música. En menys d’un mes he tingut l’oportunitat d’escoltar tres cantants valencians d’una qualitat i modernitat completament fascinants i, a més, molt diversos entre ells: Clara Andrés i Hugo Mas més jóvens i Eva Dénia també jove però que duu un poc més de temps barallant-se amb aquest món. Vist des de fora, sembla mentida que la societat valenciana haja produït uns músics de tanta vàlua, talent i modernitat. Sembla tan mentida que dubte que aquesta societat estiga preparada per acollir-los com es mereixen. (I em deixe tots els grups del voltant del rock).
Ells s’ho perden. Aquells que pugueu, no us ho perdeu. Tots tres tenen discs i, ja sabeu, existeix internet. D’Eva Dénia recomane especialment les versions de Brassens, d’Hugo Mas el seu únic disc que duu per títol el seu nom i el seu sentit del ritme, de la música lleugerament afrancesada i de Clara Andrés el ritme tranquil de la vida quotidiana feta música (també en el seu únic disc “Dies i dies”).

Avui a Gandia, concert d'Eva Dénia

Dijous 23 juliol. 22,30 h. Casa de la Marquesa. GANDIA.
Clausura de la Universitat d'Estiu.
Espectacle "Cançons de la Cançó" (un homenatge a la Nova Cançó)
Eva Dénia, veu
Jose Pastor, piano
Miquel Casany, guitarra
Ximo Caffarena, saxos
Julio Fuster, contrabaix
Juanjo Garcerà, bateria

(entrada lliure)

No he vist aquest espectacle, però puc assegurar que les seues versions de Brassens (que estan en cd) són espectaculars. Espere no perdre-me'l, aquesta nit.

Roger Costa-Pau

Aquí ens revé tot les venes l’os l’esquinçall els noms que no som

ara que alta en mar
l’onada cavarà al camp
la cletxa del vent

Roger Costa-Pau, “I en qui, l’ofec?”, ed. Viena, Barcelona, 2009.

El premi de poesia Joan Teixidor de Haikús en línia és un premi diferent. De Haikús i amb més d’un guanyador. I de publicació conjunta. En aquest cas, el guanyador per partida triple és Roger Costa-Pau que, com sempre fa, trenca els límits de les coses –dels haikús en aquest cas- amb una naturalitat aclaparadora.
Així, amb uns poemes independents però que es continuen, basteix un diàleg entre aigua i terra de múltiples interpretacions, amb una poesia propera a aquella que hom ha anomenat del silenci, però amb un viu gust per les imatges gens silencioses, sinó colpidores.
M’agrada aquest món seu de suggerències fortes.

+ poesia i música a Gandia i València, demà i passat

presentació del llibre i disc compacte dedicat als joves poetes de la Mediterrània, “Solstici d’estiu 12” que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Valenciana El dia 16 juliol de 2009, a les 19.00 hores. (Monestir de Sant Miquel dels Reis), Av. Constitució, 284 Presentaran l'acte: Pere Joan Martorell, director general de Cultura del Govern Balear, i Antoni Caimari, president de la Fundació ACA. Cloenda a càrrec de Silvia Caballer, directora general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana.
Llegiran els seus poemes Margalida Tous (Mallorca), Max Besora (Catalunya), Sònia Moll (Menorca), Jordi Marí (Eivissa) i Vicent Almela (València). Després de l'acte, els assistents podran gaudir d'una selecció de gastronomia mallorquina.

**********************

El dimecres 15 de juliol a les 22'30, a la Casa la Marquesa de Gandia (Passeig germanies) concert d'Hugo Mas, un cantant d'Alcoi que igual versiona un poema de Baudelaire com d'Ester Xargay.
(A mi, el seu directe a Oliva em va agradar i sorprendre)

Concert a València avui

El dissabte passat, al Mercat d'Oliva, vam llegir uns quants poetes (d'Oliva i rodalies, podríem dir, amb un somriure). L'acte va estar molt bé i qui se'n va encarregar ho va fer molt agradable: van disposar tauletes com les d'una cafeteria amable i van convidar a vi blanc, frec i jove, de Belda (de Fontanars dels Alforins: un poble on es fan alguns dels millors vins valencians, alguns dels quals etiqueten en valencià sense cap legislació que els hi obligue).
Hi havia més de cent persones. He d'admetre que el meu poble em segueix sorprenent, de vegades.
Hi vaig llegir un poema que parla de la Marjal de Pego-Oliva. Uns aiguamolls que són parc natural, però que aquest parc no té com a límit el mar -que és el natural- sinó l'autopista. Així han edificat tota la platja. Coses del Mediterráneo i la política. El poema (de "Peixos d'un mar sec") fa així:
Al meu poble, la marjal és l’aiguamoll,
inundada constant per fonts i rius
que han oblidat la mar.
No és lluny:
travesse el Camí de les Bruixes, els Gorgs i el Camí
de l’Aigua Blanca,
travesse els ullals i una platja que cada estiu
s’inunda
de meduses, d’apartaments moblats,
on jeu, per prendre el sol,
una autopista perpètua.
Més tard de l’autopista, massa bruna per un excés de sol,
es desperta l’aiguamoll, que és la marjal o el Pla,
que té rius i sèquies i fonts d’aigua i de sal.
A les nits, navegue el seu cos amb les barques d’arrossars
abandonades.
Hi naufrague feliç, lluny de peatges i ports,
per a després dormir al teu costat.

Activitats d'aquest divendres/dissabte a València, Gandia i Oliva

El proper DIVENDRES dia 19 de juny, a les 20 hores, es presenta el llibre de poemes de Christelle Enguix "El cor del minotaure" al Casal Jaume I de Gandia.
Els poetes Maria Josep Escrivà, Josep Vicent Cabrera i Christelle aniran descabdellant el fil del poemari i recitaran alguns versos.
Carrer Dona Teresa, 2
Gandia

Aquest divendres 19 de juny, a les 20 h, a Ca Revolta,el periodista valencià Vicent Sanchis presentarà el poemari "L'usdefruit encara", amb la presència de l'autor
C/ SantaTeresa, 10 de València

MERCAT DE VERSOS
Lectura de poemes a càrrec de Josep Lluís Roig, Christelle Enguix, Salvador Bolufer,
José V. Sala, Josep Vicent Cabrera, Irene Verdú, Pau López,Joan Andreu Gascó i Vicent Olaso
acompanyats d'una de les propostes musicals més interessants del moment: HUGO MAS!

Podeu escoltar el nou treball musical del cantant d'Alcoi a: www.hugomas.bandcamp.com

Dissabte, 20 de juny al Mercat Municipal d'Oliva a les 21'00 hores (C/ Mercat)