No sé què podíem esperar d'un país i d'una policia que considera els estudiants com l'enemic. ("Enemics" és, desgraciadament, literal, en les manifestacions de la policia a la premsa). Pel que es veu, és perillós tenir gent que pense i que opine i la policia ha decidit posar-hi punt i final. Amb violència.
Es veu que la solució per evitar que els estudiants protesten i que -uns pocs- moguen els contenidors de lloc és que la policia pegue indiscriminadament i que la policia -si, sembla que va ser la policia- creme algun contenidor per deixar imatges més vistoses.
Doncs una de les coses que els professors tractem d'explicar als alumnes quan es barallen és que la violència SEMPRE genera més violència. Es veu que els policies no han estudiat o, si han estudiat, no escoltaven els professors.
Podeu vore fotos i notícies relacionades a:
http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Protesta-estudiantil-Lluis-Vives/38616/1.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/02/19/ninos-trataron-ratas/882674.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/02/21/miles-personas-paralizan-centro/883293.html
dimarts, 21 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
María Eloy García (Poema de la caixera de supermercat)
estoy pensando en la cajera sedente
ella es lo verdadero de la sincronía del mundo
con su rayo láser ávido de códigos
me murmura complacida las ofertas
y cómo suma los dígitos arrastrando
entre lo dócil y el hastío
el tesoro precioso de mi dulce integral
a través de la máquina que le computa
el precio exacto de toda mi tarde
dice tres
y nunca nunca fue este número más mágico
la cajera extraordinaria teclea el sumatorio
de la monotonía y dice tres
y mira entonces justo antes de que se produzca
el cotidiano milagro de que mi dulce integral
sea mío para siempre
de repente ella mira otra tarde
sale de lo mío a lo del otro
le susurra las mismas ofertas
le marca el tetrabrik con el ojo de su láser
abriendo en fin el cajón místico del hiper
con un movimiento suyo de mercado
los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos
y me voy por esas puertas
que se abren sólo con el aura
dejándola mientras su láser que suena
va marcando otra tarde.
María Eloy-García
ella es lo verdadero de la sincronía del mundo
con su rayo láser ávido de códigos
me murmura complacida las ofertas
y cómo suma los dígitos arrastrando
entre lo dócil y el hastío
el tesoro precioso de mi dulce integral
a través de la máquina que le computa
el precio exacto de toda mi tarde
dice tres
y nunca nunca fue este número más mágico
la cajera extraordinaria teclea el sumatorio
de la monotonía y dice tres
y mira entonces justo antes de que se produzca
el cotidiano milagro de que mi dulce integral
sea mío para siempre
de repente ella mira otra tarde
sale de lo mío a lo del otro
le susurra las mismas ofertas
le marca el tetrabrik con el ojo de su láser
abriendo en fin el cajón místico del hiper
con un movimiento suyo de mercado
los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos
y me voy por esas puertas
que se abren sólo con el aura
dejándola mientras su láser que suena
va marcando otra tarde.
María Eloy-García
dimarts, 7 de febrer del 2012
Wislawa Szymborska
Un encontre inesperat
Som molt amables l'un amb l'altre,
afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.
Els nostres tigres beuen llet.
Els nostres esparvers van a peu.
Els nostres taurons s'abismen en les pregoneses del mar.
Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.
Els nostres escurçons s'espanten d'una centella,
les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.
Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.
Callem a mitja frase,
somrients sense remei.
La nostra gent no sap
parlar entre ells.
Traducció de Josep Maria de Sagarra
Som molt amables l'un amb l'altre,
afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.
Els nostres tigres beuen llet.
Els nostres esparvers van a peu.
Els nostres taurons s'abismen en les pregoneses del mar.
Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.
Els nostres escurçons s'espanten d'una centella,
les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.
Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.
Callem a mitja frase,
somrients sense remei.
La nostra gent no sap
parlar entre ells.
Traducció de Josep Maria de Sagarra
diumenge, 5 de febrer del 2012
ROMA NEVADA
El vídeo que hi ha a l'enllaç està posat per criticar la imprevisió davant la possible nevada (m'he rist molt per les crítiques que s'ha fet a Catalunya per l'excés de previsió: tots els que critiquen, que miren primer aquest vídeo!!!!!). Però a mi m'ha agradat per la diferència. Per molts d'aquells carrers he passat i no els reconeixeria.
http://lectoracorrent.blogspot.com/2012/02/lalcalde-de-roma-no-ho-va-estudiar.html
http://lectoracorrent.blogspot.com/2012/02/lalcalde-de-roma-no-ho-va-estudiar.html
divendres, 3 de febrer del 2012
Un poema d'Iban Llop
CALA DI RENA 16
40º 56’ 36.34’’ N
8º 13’ 45.14’’ E
T'has quedat tota sola al menjador.
Ha estat avui un d'aquells dies tristos,
o millor, un desfici que ha anat creixent
i no saps com treure-te'l de damunt.
Hem parlat poc mentre paràvem taula,
la situació ha canviat
molt poc mentre sopàvem. Si haguera dit:
aquestes albergínies, bé que es mereixen
una cançó, fins i tot un poema.
I de reüll haguera mirat l'obra
completa d'Estellés, la companyia.
Però no t'he dit res, he estat covard,
ben bé que ho sé, no calen més excuses.
T'he deixat tota sola al menjador,
t'he encomanat tot aquest meu desfici
i m'he amagat com un conill a l'estudi
perquè no sé com dir-te que t'estime
sense usar les paraules que ja han escrit
els altres, des de Dante fins Pavese.
Sense oblidar Ferrater, Carner, Riba,
Benedetti, Marzal, Gallego, Rivas.
Seria molt més fàcil que no estigueres
ací a la meua vora, tornar enrere,
quan els minuts no ens bastaven per dir-nos
tot el futur, que sí, que et truque jo,
abans que un clic ens tallarà la veu.
Odiar la cabina, i tot i això,
saber-la fust on poder aferrar-nos.
T'he deixat tota sola al menjador,
per intentar traçar mots en un full
que digueren amor, açò i allò,
sense semblar banal o exagerat.
He contestat abans a alguns missatges:
Ernest igual se'ns va a fer les Amèriques,
li publicaran la traducció
que un professor ha fet de l'Edward Hopper.
El bon amic Gaspar llegirà uns versos
a Burjassot, i Juli continua
lluitant amb la vida en els seus poemes.
Abans de poder escriure el que sent
per tu, vida meua, pegue una ullada
per si trobe un vol que ens porte a València
i poder retre homenatge a Piera.
Mire mil vegades el primer vers.
T'has quedat tota sola al menjador.
I no n'hi ha manera, d'ací no passe.
Sent tots els teus gestos quotidians
abans que no t'agredisquen el fred,
els llençols, el que hauràs de fer demà...
Prou! Podria enviar a fer la mà
tots aquests versos, anar també al llit
i donar-te calor i companyia.
Dorms quan arribe, cansat i frustrat.
Iban L. Llop
40º 56’ 36.34’’ N
8º 13’ 45.14’’ E
T'has quedat tota sola al menjador.
Ha estat avui un d'aquells dies tristos,
o millor, un desfici que ha anat creixent
i no saps com treure-te'l de damunt.
Hem parlat poc mentre paràvem taula,
la situació ha canviat
molt poc mentre sopàvem. Si haguera dit:
aquestes albergínies, bé que es mereixen
una cançó, fins i tot un poema.
I de reüll haguera mirat l'obra
completa d'Estellés, la companyia.
Però no t'he dit res, he estat covard,
ben bé que ho sé, no calen més excuses.
T'he deixat tota sola al menjador,
t'he encomanat tot aquest meu desfici
i m'he amagat com un conill a l'estudi
perquè no sé com dir-te que t'estime
sense usar les paraules que ja han escrit
els altres, des de Dante fins Pavese.
Sense oblidar Ferrater, Carner, Riba,
Benedetti, Marzal, Gallego, Rivas.
Seria molt més fàcil que no estigueres
ací a la meua vora, tornar enrere,
quan els minuts no ens bastaven per dir-nos
tot el futur, que sí, que et truque jo,
abans que un clic ens tallarà la veu.
Odiar la cabina, i tot i això,
saber-la fust on poder aferrar-nos.
T'he deixat tota sola al menjador,
per intentar traçar mots en un full
que digueren amor, açò i allò,
sense semblar banal o exagerat.
He contestat abans a alguns missatges:
Ernest igual se'ns va a fer les Amèriques,
li publicaran la traducció
que un professor ha fet de l'Edward Hopper.
El bon amic Gaspar llegirà uns versos
a Burjassot, i Juli continua
lluitant amb la vida en els seus poemes.
Abans de poder escriure el que sent
per tu, vida meua, pegue una ullada
per si trobe un vol que ens porte a València
i poder retre homenatge a Piera.
Mire mil vegades el primer vers.
T'has quedat tota sola al menjador.
I no n'hi ha manera, d'ací no passe.
Sent tots els teus gestos quotidians
abans que no t'agredisquen el fred,
els llençols, el que hauràs de fer demà...
Prou! Podria enviar a fer la mà
tots aquests versos, anar també al llit
i donar-te calor i companyia.
Dorms quan arribe, cansat i frustrat.
Iban L. Llop
dijous, 2 de febrer del 2012
Avui, dijous, poesia i literatura i presentacions a Dénia i València
Aquest dijous presenten a Dénia les dues últimes plaquetes publicades a la col·lecció de poesia Razef d'Edicions 96. Es tracta de Quadern de sal, de Carles Mulet, i Blasfèmia, del poeta croat Janko Polić Kamov, traduït per Pau Sif (poeta que ha estat de lector a Croàcia).
L’acte, un col·loqui i recital poètic en què intervindran Carles Mulet, Pau Sif i M. Josep Escrivà (directora de la col·lecció), tindrà lloc a les 20.00 hores a l’Agència de Lectura “Baix la mar” de Dénia (Ronda de les Muralles, s/n).
I si algú està per València, també aquest dijous dia 2 de febrer, a les 19,30h, Francesc Mompó presentarà el llibre de relats “Fronteres de vidre” a la biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València.
Així, només un deix prim de saliva,
miol que es cabdella al llençol de l’alba,
i refilet de l’au amagadissa
–un bri que refà el tast de la besada.
Deliri fosc, lluerna fugitiva!
L’avenç de la llum desfà l’escuma
del somni, l’estam dolç de la nuesa
–i cau l’oblit, el buit de la mar calma.
Només l’ombra callada de la fúria:
un llaüt que s’esmuny, enllà en l’obscur
–l’escorrim d’aquell cos lluent i esquiu–,
que fou vol entre mans, mormol de sènia.
[Carles Mulet: Quadern de sal, Edicions 96, 2011]
L’acte, un col·loqui i recital poètic en què intervindran Carles Mulet, Pau Sif i M. Josep Escrivà (directora de la col·lecció), tindrà lloc a les 20.00 hores a l’Agència de Lectura “Baix la mar” de Dénia (Ronda de les Muralles, s/n).
I si algú està per València, també aquest dijous dia 2 de febrer, a les 19,30h, Francesc Mompó presentarà el llibre de relats “Fronteres de vidre” a la biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València.
Així, només un deix prim de saliva,
miol que es cabdella al llençol de l’alba,
i refilet de l’au amagadissa
–un bri que refà el tast de la besada.
Deliri fosc, lluerna fugitiva!
L’avenç de la llum desfà l’escuma
del somni, l’estam dolç de la nuesa
–i cau l’oblit, el buit de la mar calma.
Només l’ombra callada de la fúria:
un llaüt que s’esmuny, enllà en l’obscur
–l’escorrim d’aquell cos lluent i esquiu–,
que fou vol entre mans, mormol de sènia.
[Carles Mulet: Quadern de sal, Edicions 96, 2011]
dimarts, 31 de gener del 2012
novel·la negra i criminal i valenciana
Dissabte passat se va celebrar a Gandia una taula redona sobre novel·la negra. Jo, personalment, pense que té l'èxit que té gràcies a que és una manera d'encabir la realitat en un corsé predefinit, que ajuda a assimilar-la. Juli Alandes ("El crepuscle dels afortunats", ed. La Magrana, 2010)va sospitar si no era una qüestió de moda, però jo estic amb Joan Pla ("Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building", edicions 96, 2011), que la realitat ens dóna, per desgràcia, molt de material. I que el material de vegades supera clarament qualsevol ficció.
Fet i fet, com comentava Vicent Usó ("La mà de ningú", ed. Proa, 2011), si algun autor s'haguera inventat les converses de Camps i Costa amb el Bigotes, no haguera segut creïble. De manera que per fer païble l'impaïble, jo crec que tendim a la novel·la negra. Voluntàriament o involuntària, com en el cas del mateix Vicent ques'hi endinsa un poc a cada nova novel·la. Sense voler, però inaturablement.
En resum, l'acte, conduït per Gregori Royo, va resultar amé i curt, perquè es va animar just quan ja calia tancar-lo.
Després, uns quants, vam seguir en un dinar a La Drova, a Ca Maria. En resum: llibres incitants i conversa. I bon menjar i un paisatge fred. El paradís contra el món de la novel·la negra!
Fet i fet, com comentava Vicent Usó ("La mà de ningú", ed. Proa, 2011), si algun autor s'haguera inventat les converses de Camps i Costa amb el Bigotes, no haguera segut creïble. De manera que per fer païble l'impaïble, jo crec que tendim a la novel·la negra. Voluntàriament o involuntària, com en el cas del mateix Vicent ques'hi endinsa un poc a cada nova novel·la. Sense voler, però inaturablement.
En resum, l'acte, conduït per Gregori Royo, va resultar amé i curt, perquè es va animar just quan ja calia tancar-lo.
Després, uns quants, vam seguir en un dinar a La Drova, a Ca Maria. En resum: llibres incitants i conversa. I bon menjar i un paisatge fred. El paradís contra el món de la novel·la negra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)