dilluns, 21 d’octubre del 2013

Marta Pessarrodona parla de Virginia Woolf aquest dimecres a València

La conversa amb Marta Pessarrodona provoca un especial plaer per la gran quantitat d'anècdotes compartides amb altres personatges de la literatura universal, que ajuden a mirar des d'un altre prisma les diferents autores i autors. Des d'aquesta perspectiva de certa proximitat a aquell ambient, em resulta especialment estimulant que Marta Pessarrodona escriga -i parle- sobre unes dones anglosaxones que van marcar època. I, a més del llibre, la podem escoltar en directe.
Teniu la informació de l'acte en aquest enllaç.
19.00h a la llibreria 3i4
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Ressenya "Insuficient s'escriu amb sang"

És fascinant com passa el temps. Ara tinc a primer de Batxillerat alguns dels alumnes que van participar en les votacions sobre la trama d'aquesta narració juvenil que, amb el temps, he comprovat que funciona molt bé a darreries de 1r d'ESO i a 2n d'ESO (no de bades el grup amb el qual la vaig escriure estava a la primera avaluació de 2n d'ESO.
De la ressenya em va fer gràcia que es queixa del final tan obert. I supose que té raó, perquè no va haver manera de consensuar un final que ens agradara a tots. El problema és que ara em demanen una continuació... Ai, mare!
Bé, la ressenya fa:

Insuficient s’escriu amb sang

«De vegades està bé ser conscients que formem part d’un conjunt més gran. Cadascú diferent. I això ens fa més grans que la suma individual de cadascú». En aquest fragment, que bé podria concentrar el valor de l’obra, el narrador remarca la importància de treballar en equip, de funcionar com un engranatge on cada peça és clau. De fet, al final l’autor confessa que l’obra també sorgeix d’una proposta col·lectiva: és el fruit del seu esforç i el dels seus alumnes, que van endinsar-se en les bases de la narrativa participant en la seva construcció. La història és inquietant des de l’inici. Des del primer punt de gir, situat ben aviat en la trama, l’autor sap mantenir el fil de la intriga ben tibant servint-se del recurs de concentrar l’argument en un sol matí i, d’altra banda, iniciant els capítols amb l’hora dels fets, com els apunts informatius de les sèries televisives o les notes d’un detectiu. L’argument és senzill i una aposta segura per generar tensió: una classe sencera s’ha quedat hermèticament tancada dins l’escola i són assetjats per un assassí que en controla els moviments. Però les expectatives que manté el lector són truncades amb un final inesperat que deixa massa caps deslligats i la història amb un confús interrogant.

Civit, Ariadna, "Faristol", Novembre 2011, p. 26.

Fitxa
Titol: Insuficient s’escriu amb sang
Autor: ROIG, Josep Lluís
Il·lustrador: Òscar Sarramia
Editorial: Cruïlla
Lloc de edició: Barcelona
Any: 2011
ISBN: 978-84-661-2885-8

També es pot consultar a la pàgina de Faristol.

divendres, 11 d’octubre del 2013

I al seté dia, va crear la hipoteca

I al seté dia, va crear la hipoteca.
Són bromes –dius– per explicar com van
algunes coses. Somrius i em busques. Llavis
i coll avall, em despasses camisa
i pantalons. Pares. Amb ironia,
tu rius que l’home va perdre els calçotets
quan va tastar les hipoteques fem
que li abastaven les serps dels bancs diversos,
corruptes grans i menuts, menudalles,
politicastres, gent de voluntat bona.
Encara reies quan amb la llengua amable
m’has retornat enmig del paradís.

-Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons" (en premsa)

Ahir va ser el lliurament del premi Manel Garcia Grau. Especialment emotiu, tots vam aprofitar per sentir-nos un poc a prop de Manel i de Joan Baptista. I vull aprofitar per deixar constància del meu agraïment a totes i a tots els que fan possible el premi, tot començant per Olga Carbó i la UJI, pel jurat i etc. Ara només espere que el llibre, que no està exactament en la meua línia, estiga a l'alçada de les circumstàncies.

http://www.vivecastellon.com/noticiario/josep-lluis-roig-gana-el-v-premio-manel-garcia-grau-de-poesia-11611.html

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Lliurament del V Premi Manel García Grau de Poesia



El rector de la Universitat Jaume I
Vicent Climent Jordà
es complau a convidar-vos a l’acte de lliurament del
V Premi Manel García Grau de Poesia
que tindrà lloc dijous 10 d’octubre de 2013, a les 18:30 hores,
a la Llotja del Cànem, c/Cavallers, 1. Castelló de la Plana
Amb les intervencions de:
Vicent Climent, rector.
Olga Carbò, dona de Manel Garcia Grau.
Ramon Guillem, representant del Jurat i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Josep Lluis Roig, autor guardonat.


(Poema del llibre guardonat:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
-"Els dubtes i els glaçons (en premsa, Perifèric.
Poema del llibre dedicat a Manel Garcia Grau i Joan-Baptista Campos)

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Festa Estellés a Gandia, aquest dissabte

Dissabte 5 d'octubre, a les 20 hores, se celebrarà al carrer Tossal de Gandia la IV Festa Estellés.

L’acte s’inclou enguany dins la programació de la FIGA (Fira de Gandia Autogestionada). Combinarem la recitació de poemes amb la música de l'acordionista Amadeu Vidal. En acabar, hi haurà al mateix carrer un sopar popular i un concert de Hakuna, Pau Miquel Soler i A Contratemps.

Per participar del sopar (picadeta i beguda) que prepararà FIGA, cal obtenir un tiquet de només 3 euros al Bar del Casal de Gandia.

La Festa Estellés Gandia d'enguany durà un record al company Miquel Ruiz, dolçainer i versaor que ens va deixar a principis d'estiu.

dissabte, 21 de setembre del 2013

Ha mort Juan Luis Panero

He de reconèixer que era el Panero que més m'agradava, que ja és molt dir. Aquella malenconia que no s'acaba mai. Dos poemes, només, per celebrar la vida de les paraules després de la mort.


Un étranger

Produce cierta melancolía,
una tristeza decadente -literaria sin duda-
como algunas canciones de entreguerras
o páginas perdidas de Drieu La Rochelle,
ver a un hombre solo, apartado y distante,
en la barra de un bar con decorado internacional.
En esa imprecisa edad, tan imprecisa como la luz del ambiente,
en que ya no es joven ni viejo todavía
pero lleva en sus ojos marcada su derrota
cuando con estudiado gesto enciende un cigarrillo.
Las muchas canas y las muchas camas,
un indudable estómago que la camisa inglesa apenas disimula,
el temblor, no demasiado visible, de su mano en un vaso,
son parte del naufragio, resaca de la vida.
Un hombre que espera ¿quién sabe qué?
y aspirando el humo, mira con declarada indiferencia
las botellas enfrente, los rostros que un espejo refleja,
todo con la especial irrealidad de una fotografía.
y es aún, algo más triste, un hondo suspiro reprimido,
ver al fondo del vaso -caleidoscopio mágico-
que ese hombre eres tú irremediablemente.
No queda entonces sino una sonrisa: escéptica y lejana,
-aprendida muy pronto y útil años después-
de un largo trago acabar la bebida,
pagar la cuenta mientras pides un taxi
y decirte adiós con palabras banales.

"Antes que llegue la noche" 1985

A la mañana siguiente Cesare Pavese no pidió el desayuno

Solo bajó del tren,
atravesó solo la ciudad desierta,
solo entró en el hotel vacío,
abrió su solitaria habitación
y escuchó con asombro el silencio.
Dicen que descolgó el teléfono
para llamar a alguien,
pero es falso, completamente falso.
No había nadie a quien llamar,
nadie vivía en la ciudad, nadie en el mundo.
Bebió el vaso, las pequeñas pastillas,
y esperó la llegada del sueño.
Con cierto miedo a su valor
-por vez primera había afirmado su existencia-
tal vez curioso, con cansado gesto,
sintió el peso de sus párpados caer.
Horas después -una extraña sonrisa dibujaba sus labios-
se anunció a sí mismo, tercamente,
la única certidumbre que al fin había adquirido:
jamás volvería a dormir solo en un cuarto de hotel.

"Los trucos de la muerte" 1975

dimecres, 18 de setembre del 2013

FESTA ESTELLÉS A OLIVA

Reprenem el curs amb una festa Estellés a Oliva, el 27 de setembre. La nota de premsa diu:

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Oliva, en col•laboració amb Saforíssims, Societat Literària, ha decidit sumar-se per primera vegada a les nombroses poblacions valencianes que celebren des de fa quatre anys la Festa Estellés, un recital poeticomusical, de caràcter popular, en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés(Burjassot, 1924 – València, 1993) i un acte de reivindicació de la cultura pròpia. La festa ve a coincidir amb l’efemèride del seu naixement (4 de setembre) i s’inspira en el ‘Burns Supper’, una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta Robert Burns (1759-1796), i que consisteix en un gran àpat popular.
Així, la I Festa Estellés d’Oliva tindrà lloc el divendres 27 de setembre, a partir de les 21 hores, al carrer de les Moreres, davant la Cripta de Santa Maria. A la lectura poètica, coordinada per Josep Lluís Roig i Joan Andreu Gascó, s’hi han sumat ja molts escriptors i poetes de la comarca. La regidora de Cultura, Rosanna Torres ha destacat, sobretot, “el tarannà popular de la Festa Estellés. Per això, convidem a la gent a participar-hi.
Poden enviar-nos dos poemes al correu: saforissims@saforissims.org per tal que puguem coordinar la lectura. No obstant això, en el mateix moment de l’acte també poden participar-hi. En aquest cas, es prega ser al lloc del recital amb mitja hora, com a mínim, d'antelació.
L’acte comptarà també amb l’actuació musical d’Enric Esteve.
En acabar, hi haurà un sopar popular d’entrepà al carrer. Només s'hi ha de portar l'entrepà.

Per la meua part, només afegir que estarem encantats de rebre com més gent millor.