Batalles de Sardenya

"La poesia i la vida"

Un dels efectes més nocius de la creixent i dramàtica distància
cultural entre Barcelona i València és la constant pèrdua de valors
literaris. Aquest és el cas del poeta, traductor i professor Iban L.
Llop (Borriana, 1975), una de les veus líriques més sòlides de la
literatura actual.
Llop acaba de publicar un nou i excel·lent poemari, “Batalles de
Sardenya”, premi Ibn Jafadja d’Alzira. El recull clou una trilogia
poètica sobre les experiències de l’autor durant els seus anys de
residència a Itàlia. Els dos volums anteriors del cicle eren “Llibre
de Nàpols” (2003, premi Ausiàs March de Gandia) i “Crònica de
Calàbria” (2009, premi Alfons el Magnànim de València).
“Batalles de Sardenya” és un llibre que opera clarament a dos
nivells: de secció en secció i de manera transversal. El recull està
estructurat en quatre parts ben definides, amb 9, 8, 16 i 14 poemes,
respectivament. Si llegim el llibre de forma successiva, cada secció
gira puntualment a l’entorn d’un tema principal: l’exercici de
memòria i la recuperació del passat; la relació amb la tradició per
mitjà de la lectura d’altres poetes; els estadis de la construcció
d’un poema; les experiències de la vida contemporània.
Després, tenim la lectura transversal, potser més rica i ambiciosa,
que es desprèn del conjunt dels 47 poemes. Llegit d’aquesta manera,
el títol es converteix en una metàfora heroica que comprèn el sentit
general del llibre. Les batalles de Sardenya no són les conteses
èpiques de Pere el Cerimoniós sinó que són els conflictes de gran
intensitat que viu Llop entre la poesia i la vida.
En aquest sentit, cal recordar que Llop pertany a l’estirp de poetes
vitalistes que arrenca amb Maragall i es prolonga a través de figures
com Salvat-Papasseit, Bartra, Estellés, Solà i Margarit, per dir
alguns noms. I per un vitalista sempre existeix la terrible pugna
entre l’art i la vida. L’art intenta reflectir la vida però, per tal
de fer-ho, s’ha d’apartar de la vida, provocant així una gran pèrdua.
En canvi, si el poeta deixa el seu art d’una banda i intenta endinsar-
se de ple en la vida, experimenta novament una sensació de pèrdua
perquè acaba prevalent la inconsciència i la inèrcia.
De cap a cap de “Les batalles de Sardenya” Llop es debat entre la
vida i la poesia, la consciència i la inconsciència, el passat i el
present, el coratge i la feblesa, el vitalisme i la domesticitat, el
viatge i el retorn, l’exploració i el retraïment, l’expressió i la
mudesa, la geografia i la imaginació, la veritat i la mentida, les
limitacions i la llibertat, la confrontació i la fuga... Llop és
punyent i autèntic, i mostra el veritable sentit de la poesia actual:
el conflicte que inquieta i aquieta.

D. Sam Abrams