dilluns, 26 de novembre de 2012

Lluís Calvo vist per Francesc Bononad

Per tota literatura -i la nostra, afortunadament, no n'és una excepció- transcorren alguns -pocs- escriptors que, sense predre de vista el cànon, s'entesten a buscar-li tantes pessigolles com poden, a aquest mateix cànon. Quan els llegeixes, notes que trenquen l'estatus des de dins cap enfora, com una força centrípeta que eixampla els horitzons.
I tant el ressenyador com el ressenyat són d'aquest tipus d'autors, en aquest exemplar número 60 de Caràcters:



Cap comentari: