UNA GUERRA EN VERS CONTRA LA DERROTA (ressenya sobre Iban L. Llop)

UNA GUERRA EN VERS CONTRA LA DERROTA
Ens trobem davant d’un gran poemari on l’autor –un ulisses a mig camí entre València i Itàlia- aprofita per a reflexionar el món on vivim i a ell mateix com a testimoni i partícip d’aquest món antic que desapareix i del nou que se’ns ve a sobre (torres Petromed, horts per vendre...)

Hi ha tota una generació d’autors, nascuts aproximadament des de mitjans dels seixanta fins a darreries dels setanta que, malgrat els èxits individuals aconseguits, no han estat analitzats amb una visió global, ni tampoc individual: no hi ha una reflexió profunda sobre allò escrit, sobre allò publicat. Que no siga metapoètica, val a dir.
Aquesta manca de visió global l’han soferta també autors com el que tenim ara entre lletres, que ja fa uns anys va publicar un magnífic i central Llibre de Nàpols, on situava clarament la posició del poeta, de l’artista si voleu: no al capdavant de la societat, ni com a testimoni extern, sinó com a coprotagonista no central, alhora que amb voluntat de testimoni, d’interpretació. Aquesta postura permet entremesclar a l’autor les vivències personals amb les cíviques. Un exemple perfecte seria el poema «MUNICIPIO». Més tard, va aparéixer Crònica de Calàbria, en la mateixa línia, però on l’anècdota, poderosíssima, de vegades es menjava la poesia.
I ara publica aquest Batalles de Sardenya que busca de manera decidida, voluntària i conscient, aquesta postura de testimoni actiu que assaja d’interpretar. Una postura que li deixa passar del jo al nosaltres amb facilitat, alhora que li permet també distanciar-se d’allò descrit i escrit. Cal aclarir que aquest distanciament li facilita, alhora, allunyar-se del jo postromàntic en el qual encara està immersa bona part de la poesia contemporània, tant com li facilita la reflexió i la contraposició de sentiments. D’aquesta manera, ens ofereix un llibre on el fet poètic no és tan central com ho és la posició del poeta, que des de la postura existencial i descriptiva d’un Ulisses modern que treballa a Itàlia i, per la qual cosa, sempre se sent en aquell punt de retorn perpetu i inacabable que fa sentir les coses més allunyades i, alhora, densament estimades.
Així, obre el llibre amb un seguit de fotografies descrites amb cura gairebé notarial on la nota poètica, forta i sorprenent, ens serà amagada al llarg de tot el poema per a colpejar-nos per sorpresa només al final o en alguna espurna. A la segona part, ens ofereix un homenatge a autors que l’han acompanyat al llarg del periple (Estellés, Ferrater, Granell, Piera,...); a la tercera juga amb haikús a explicar veloçment imatges associades a la carretera i a la quarta i darrera és on s’esplaia en la línia central de la seua poesia, on desenvolupa aquesta imatge d’un Odisseu que llig la realitat pròpia i la del món (amb dades GPS incloses) entre l’enyorança i el desencís: mai no es pot tornar enrere perquè el món segueix endavant però queda el testimoni, la poesia, «[...] els versos que han clivellat tot el món que m’envolta».

Josep Lluís Roig

- "Batalles de Sardenya", Iban L. Llop, Bromera, Alzira, 2011.