dilluns, 11 de febrer del 2013

HITLER I JO

"Una crisi com l'actual va provocar l'arribada de Hitler al poder. Haurien de sonar totes les alarmes, però no en sona cap."
Imre Kertész
No sé si mai he parlat de política actual en aquest blog/c que vol ser literari. Però de vegades no queda cap altre remei. I només diré que compartesc profundament l'opinió del premi nobel hongarés. Profundament.
I, en el cas de l'Estat Espanyol, que algú repasse la crisi que provocà el bipartidisme al s. XIX (o això no és història d'Espanya?). I la corrupció... cada vegada que escolte els del PSOE o els del PP acusar els seus "contrincants" de corruptes (allò del "y tú más"), a més d'entrar-me ganes de vomitar, perbocar i d'assassinar-los, pense que, en emprar aquest argument, haurien de quedar immediatament destituïts de tots els càrrecs -públics i semi-públics- i se'ls hauria de prohibir acostar-se a qualsevol administració pública. Recórrer al "y tú más" és admetre l'autoculpabilitat i no pretendre solucionar-ho.
I així arribem a Hitler. Perquè, en els temps que corren, constatar que els nostres polítics no es preocupen de solucionar els problemes sinó d'assegurar-se la cadira i les prerrogatives, és fomentar els extrems. Ha de coincidir que algú intel·ligent i amb do de paraula i mentalment desviat puga arribar al poder. Però això ha passat i pot tornar a ocórrer. I, quan més els nostres polítics seguesquen en la direcció actual, més números per a la loteria ens compren. Només espere que no ixca el número Hitler, perquè el número Franco -un colp d'estat des de l'exèrcit- el veig més difícil.