Ressenya sobre "Els dubtes i els glaçons"

Dubtes i glaçons
Els dubtes i els glaçons és l’última obra poètica de Josep Lluís Roig, autor valencià que, a banda de poesia, ha publicat novel•les juvenils i obres de teatre, i que guanyà el Premi Manel Garcia Grau l’any passat. L’obra està estructurada en dues parts: la primera s’anomena «Indiccionari», on serà clau el vers d’un dels seus poemes «entre el pamflet i el manifest, cal refundar els diccionaris»; i la segona, «Expropiació deguda», que es configura entorn del diàleg amb la tradició poètica. Sobre «Indiccionari», possiblement no hi ha millor definició que la que dóna una altra poeta valenciana, Maria Josep Escrivà: es tracta d’un subgè- nere eròtico-financer. En els poemes s’hi troben paraules sobre el cos de l’estimada o el sexe, i sobre la situació econòmica i social del país; així, en aquesta clara barreja, l’erotisme serveix com a refugi i com a manera, no exempta d’ironia, d’encarar un present sovint massa grisós: «T’imagines diem / si aquesta aigua destenyia els cabrons? / Ens hem rist i t’has posat a sobre meu, / ara que plou. I ens hem quedat al llit.» Un joc, el d’aquest viure vius, com diu el poeta, amb un desig urgent davant els politicastres, les serps dels bancs diversos, les malalties, la vellesa del propi cos i la negació de conformar-se; «que viure no és només aquest respirarmolles», que volem, dirien altres, el pa sencer. Cal destacar-hi els versos dedicats a la mort del poeta Manel Garcia Grau, tal com indica el mateix autor en les dedicatòries finals: «més que aquest poema en concret, el llibre sencer hauria de dedicar-lo a Manel Garcia Grau i a Joan Baptista Campos». En la segona part del llibre, «Expropiació deguda», hi ha un gran nombre de versos d’altres, de poetes tan diferents com ara Juan Luis Panero o Margaret Atwood; de clàssics, com ara Shakespeare o Baudelaire, i d’autors menys coneguts, com ara alguns poetes portuguesos –com António Ramos Rosa, del qual es pren un vers de l’esplèndid poema «Origen» per tancar el llibre–, o el brasiler Armando Freitas Filho, la navarresa Castillo Suárez, l’andalusa María Eloy García o l’asturiana Ana Vanessa Gutiérrez. Per tant, les llengües invocades són diverses, entre les quals hi ha l’anglés, el castellà, l’asturià, l’èuscar, el francés, l’italià, l’alemany. Aquesta enumeració ens dóna una idea del gran ventall de fonts que s’hi han utilitzat. En poesia és comú trobar dedicatòries i citacions d’altres poetes que configuren el mapa creatiu de l’autor. Així, Roig ho fa palés i en fa recompte, dissipa versos llegits que donen pas a les pròpies paraules, de manera que la transició és imperceptible. I a més, normalment, aquestes citacions li serveixen de reflexió final en molts dels seus poemes. És una part més reflexiva, on ha deixat de banda l’erotisme de la primera. Hi ha referències al fet de viure i, per tant, de morir, amb un to trist, «l’impossible és ara el nostre territori»; alguna reflexió sobre l’acte d’escriure, «hom escriu perquè es torna boig [...] perquè expulsem [...] la por», i on torna a les impressions d’un món lleig, de ciutats crescudes a remolc de l’avarícia i d’una societat injusta on els que són més són els que «empenyen rere mapes i excuses / rere les lleis, ordenances i misèries / rere la pols eterna i els huracans perennes. / Les seues veus raspen les pàgines/dels llibres del teu país».

Maria Salvador Lluch

Els dubtes i els glaçons Josep Lluís Roig / Autor Perifèric Edicions. Catarroja, 2014 «Poesia» / Col•lecció 112 pàgines / 978-84-92435-63-0 / 12 €
http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero39completo/revista-39.pdf