Aquest dimarts tindrem a la Llibreria 3i4 dos pesos pesants de la poesia catalana: Màrius Sampere i Carles Camps Mundó gràcies a la feina impagable d'Edicions del Buc. Imprescindible l'acte, imprescindibles els poetes.
Informació sobre ells n'hi ha molta. Per tant, hi deixe dos poemes. El primer extret de Sals i pedregars, de Roger Costa-Pau:
Poemes, aboliu-me.
Aboqueu-me per sempre en un bell llibre.
No, no vull ser de carn i ossos.
Em vull fet de paraules.
I m’hi vull lletrejar, lletrejar-les anònim.
Mirar-les com a simples traços.
Entonar-ne les síl·labes,
com qui canta una música nostàlgica,
sense saber-ne el sentit de la pèrdua.
En tot només hi vull signes i símbols.
El món és fet per abocar-lo en un bell llibre.
¡Oh, sí! Poemes, aboliu-m’hi.
El cos m’és insofrible...
Però sé que és inútil (im)plorar-ho.
Les llàgrimes són àgrafes i em regalimen
pels fulls d’aquest bell llibre,
brutes de tinta dels poemes
per una tomba d’Anatole.
dins "La runa de la veu", de Carles Camps Mundó.
poesia sèrie Culip. Llibres del Segle, 2013
I d'un article que recomane sobre la poesia de Màrius Sampere, el seu poema:
OFICI
Jo voldria escriure
els versos més amables i planers,
com ho saben fer els poetes nets de culpa,
evitant l’excessiu, la dissonància,
sense caure en el parany del mot pervers,
amb la minsa mesura de no comprometre
ànima ni món. Com
ells voldria escriure.
dins "Demiúrgia", de Màrius Sampere.
Columna edicions, 1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada