Li he escrit una nota a Josep Porcar a Salms, però el seu servidor deu d'estar emprenyat amb mi i em trau HTTP 500 - Error interno del servidor Internet Explorer. De tota manera, com la llista d'errors i/o omissions l'he feta públicament en aquestes pàgines, també és just que les corregesca des d'ací. La nota diu:
De vegades, hom parla més a partir del que està en procés, del que treballa i es bota molts dels passos necessaris per arribar-hi.
A vore si m’explique: Jo estava molt encabotat a evitar que els meus llibres deixaren de ser un anecdotari del jo. Fet i fet, he autoparlat de “Càries” com a un fracàs. I, des d’eixe punt de vista, ho és.
Com que jo estic ara en procés per provar de trobar una altra manera (que no sé si seré capaç) de quadrar tot això, de forma que no partesca d’un llistat d’anècdotes personals, és això el que busque ara als llibres. I és en aquest sentit que tant els meus llibres com aquest teu són un fracàs. I jo més fracàs, perquè jo volia evitar-ho i no he pogut.
I és la mateixa crítica que li faig a Subirana.
I són totes injustes, perquè em centre en allò que jo personalment buscava per ajudar-me en el procés on estic. I són injustes perquè no faig una valoració del llibre com faria en un ressenya amb tots els pros i els contres.
Jo, a internet, buscava una manera d’escriure més lliure, més subjectiva, i que quan deia que algú escriu “de conya” vol dir això, literalment: que escriu molt bé i que enveja em fa i ja no he explicat per què pense que escriu bé. M’he centrat en allò que EM trobe a faltar. I, justament per això, també demanava pensar en la mateixa línia als altres. A tu i a tots. Per a buscar noves maneres de dir el món. I no ho vaig a demanar a aquells que no m’agraden. Ho demane als bons. I mai és tard. Mai dels mais.
Jo, per exemple, vaig estar sense publicar res des del 93 fins el 99 i, si el cap d’any del 2004 m’hagueren dit que el 2008 hauria tret tres llibres més de poesia, m’hauria mort de riure, perquè no hi havia manera de publicar. Podria fer un catàleg d’impossibles.
Així que felicitats pel llibre. Moltes.
I segueixes convidat a pegar-li voltes a això de dir el món amb anècdotes entrellaçades.
3 comentaris:
Bon dia, Josep Lluís.
Deixe de banda el frec a frec entre autors que també arrossegava aquest debat, perquè el que m'interessa és conéixer millor el que proposes com a perspectiva poètica fèrtil.
Quan parles d'alliberar-se de l'anecdotari personal, què hi proposes? Una neteja teòrica, un major grau de generalització abstracta,...?
Perquè de moment em convenç més l'opinió d'Alexandre, ja que, al remat, escrivim d'allò que ens impressiona, ens colpeix, ens impacta... I per això mateix ens implica. Tant fa si és l'Amor o una xicona que passa pel carrer, l'arribada a la Lluna o un trasbals social... No sé com dir-ho, depén de la intensitat que ens transmeta (i de la perspectiva adoptada). Quina seria la que estàs buscant?
Salut.
Eduard Ramírez
Vull posar-ho per escrit, però aquesta setmana estic en procés examinador i corrector i la setmana que ve tinc les vesprades ocupades en avaluacions, així que promet posar-m'hi a partir del 18-20 de juny.
Jo volia dir el que ha escrit Jordi Llavina, molt millor que jo, per cert:
http://www.porcar.net/fitxers_salms/llavina_estius2.pdf
Publica un comentari a l'entrada