"A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments."
Sobre poetes i poesia, de TS Eliot
David Madueño, al seu blog, ha copiat algun fragment més d'Eliot, que no per conegut i clàssic deixa d'impactar. M'agradaria saber què pensaria, què trobaria, de la nostra situació actual. En tots els sentits.
La veritat és que el blog de David Madueño sol tenir reflexions i propostes incitants i recomanables. I respecte del fragment d'Eliot, què més cal afegir-hi? No res. En tot cas, que si ho haguera escrit un catalanoparlant, els espanyols ho hagueren menypreat. Però com no, s'han de conformar a actuar com si no ho hagueren llegit mai. I potser és així.
2 comentaris:
Josep Lluís, t'agraeixo molt el comentari que fas del meu blog, i sobretot que hi passis, i que alguns dels meus esbossos generin raonaments nous en la gent que hi passa. I quina raó que tens! I això que ho diu un senyor que pertany a l'àmbit lingüístic que avui esdevé llengua franca a tot el món, i els parlants de la qual no és que siguin gaire políglotes...
Gràcies a tu, per les lectures i les incitacions. M'agrada la idea d'una cadena de reflexions.
Publica un comentari a l'entrada