terrassadigital: actualitat, tele, ràdio i cinema
A banda d'això, no es tracta d'un llibre eminentment reivindicatiu, que després de "Càries" em vaig prendre un parèntesi respecte de la poesia reivindicativa que tanque ara, amb el boxejador. Tanmateix, encara que pretenia allunyar-me de les reivindicacions, de tant en tant la realitat s'entestava a impedir-m'ho. I, per a celebrar-ho, no se m'ocorre res millor que afegir un dels poemes, el més reivindicatiu del llibre:
EUROPA[1]
Arriben cartes també després de mort
que s’acumulen als comerços tancats,
sobre les bústies, a la pols de les portes,
davant d’un món que s’esmicola a trossos.
Mentre em pregunte sense saber si faig,
m’arriben cartes també després de mort:
factures, llibres, horitzons, hipoteques
i un cert temor, sempre el temor tan brut.
Però la por no sap que ja estic
mort.
[1] Lentament,
esmolem desitjos a la pedra del temps i no farem cap pas més enllà de la por.
És inútil. Cap coltell no m’alliberarà de jo.
Josep Lluís Roig, "Un boxejador entre la boira", (a Pagès editors el 2013)
3 comentaris:
Josep Lluís,
la meva enhorabona! Em va ser del tot impossible venir a veure't i saludar-te divendres. Un altre cop serà!
Enhorabona des de Canberra. Rebre un premi és sempre un reconeixement, i deu de ser una alegria dins de l'amargor de la situació econòmica gairebé catastròfica que patiu.
Gràcies!!!!
La veritat és que els premis s'agraeixen. I, certament, les coses estan difícils.
Publica un comentari a l'entrada