Ressenya sobre Carles Mulet

FERIT X LA LITERATURA + FERIT X L’AMOR = POESIA
És aquest "Quadern de sal" un text molt literaturitzat, que busca l’excel•lència tècnica, que utilitza els recursos clàssics per aprofundir en el sentiment, ben real, de pèrdua


Carles Mulet, malgrat no haver publicat en excés, no és cap nouvingut a la nostra literatura. Persona activa, lector atent, ha animat amb passió molts dels actes literaris que s’han produït a La Marina o La Safor i més enllà. Possiblement per això, la paraula que millor el definiria seria lletraferit. I potser per això també, per aquest aspecte reverencial envers el text, no s’ha excedit mai en les publicacions, més bé escasses i poc extenses:
En poesia, a banda de poemes esparsos apareguts en miscel•lànies o antologies, se li coneix una «carpeta» del 1985 amb el títol «Crestalls de desig». En narrativa tres llibres curts cobreixen aquests trenta anys d’intensa vida literària i poca producció. Encara que a través d’internet ha sabut esquivar el respecte cap al paper en blanc i manté un bloc literari que duu per nom «Nausica» (http://nausicanova.blogspot.com).
Però ara ens sorprén amb aquesta plaquette (sempre amb aquest respecte), que és moguda, a la fi, per l’amor (i/o l’absència o pèrdua d’aquest, només faltava!). Però que ningú hi espere sang i fetge, ni llàgrimes ni crits ni balades tendres ni grapats de terra a la boca, no. Però allò que sí trobarà és perfecció formal, i literatura que aprofita d’altra literatura per a poder parlar d’allò que li importa, d’allò que importa.
Perquè això és el primer que sobta, en encarar-se amb el llibret: la perfecció tècnica i formal, alhora que la diversitat de recursos: des d’humils versos de sis síl•labes a l’alexandrí, tot cau dins de la voracitat constructiva de l’autor, des del polisíndeton a l’al•legoria, des de la referencialitat a l’abstracte.
I perquè aprofita aquest domini tècnic per a jugar constantment amb què és el real i quina és la imatge, dins dels poemes, de manera que aquest amor perdut –o quasi- ve referit a la terra («com l’ull d’un aljub», «se m’empoua la mirada»,...) de la mateixa manera que la terra ve referida a la dona («beure al gorg del teu melic»,...) tot aconseguint d’aquesta manera el major encert del llibre, que també és tradició literària però que és on l’autor li trau tot el suc: aquest dolor per la terra maltractada es confon amb el dolor que provoca la pèrdua de l’amor fins el punt que afecta la vida i obliga el poeta a sentir-se aliè, abandonat.
De manera que aquest cant d’amor dolgut tant por ésser llegit com un cant a la terra (que ha perdut o està perdent) com un cant a la dona (que ha perdut o està perdent) perquè, malgrat que és literatura, i que és joc, el dolor que traspua el llibre és ben físic.

- Carles Mulet, "Quadern de sal", Edicions 96, La Pobla Llarga, 2011.

Josep Lluís Roig
(De "Lletres valencianes", núm. 30)