Mai no he estat molt d'aniversaris, malgrat que sóc conscient de viure en una societat encara postromàntica. Bé, al cas: que ahir, mentre parlava amb una amiga sobre Salvador Espriu, em va venir al cap el curs que feia COU (com d'antic sóc!) a l'Institut Màrius Torres de Lleida, quan Pep Coll ens va llegir el conte "Tereseta que baixava les escales". No recorde la teoria però el conte sí. Perfectament.
El cas és que Espriu forma part dels poetes dels quals m'interessa molt més l'obra perifèrica (ho sent molt, però per a un poeta tot allò que no és poesia és obra perifèrica)que no la pròpia poesia. Agustí Bartra seria un altre dels casos. Trobe molt més fascinant el teatre o la narrativa que no la pròpia poesia, de vegades massa presonera de les circumstàncies. Com, per altra banda, havia de ser.
Fet i fet, m'alegre tant de l'atenció dedicada a Espriu com la trobe a faltar cap a Bartra.
Però, ja que hi som, m'ha agradat rellegir l'entrada de Pau Sif sobre Sinera, i també voldria recolzar una iniciativa internauta per conmemorar aquest Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada