NOTES BREUS, 1
Ahir se'm va cremar un llençol.
El vaig cremar jo, amb la planxa.
Li vaig estampar un triangle color de pa torrat
per culpa de la tele.
Sempre tinc engegada la tele petita de la cuina
quan toca planxa:
un xiquet negre de la guerra
xuplava el pit de sa mare morta.
Se'm féu un nuc de pèl a la gola.
No se m'oblidarà:
la llet em va mullar el sostenidor.
Miren Agur Meabe, "El codi de la pell" (selecció), Edicions 96, 2006
Com diu la mateixa Maria Josep Escrivà, que és la traductora, una de les coses que més agraesc a la literatura és que m'ha permés conéixer -i crear lligams- amb persones fascinants que, a més de les paraules, tenen tot un immens món al darrere. Sóc feliç de poder participar d'aquests mons. I és, aquest, el millor dels premis possibles.
2 comentaris:
Gràcies, company de fatigues i d'alegries, per la reproducció del poema, i per la referència a la traductora... ;) Has utilitzat tu mai la paraula "planxa" en un poema? Quin bon aprofitament d'aquesta activitat domèstica tan poc apassionant, no trobes?
Sense les complicitats, quin món més trist que viuríem!
I planxa mai (jo crec que no planxe ni que em maten; per contra, voluntàriament, he d'admetre que trobe una certa felicitat domèstica amb el rentaplats (que sí que he emprat) i amb la rentadora (que no).
Encara que he d'admetre que l'única cosa bona que tenen aquestes activitats és que deixen lliure el cervell. I Miren té cervell. I l'utilitza.
Publica un comentari a l'entrada