Vaig nàixer el dia de la dona i de nom Josep, de manera que per març se m'acumula la feina.
Amb les celebracions, ens hem acabat la cervesa belga que vam portar aquest estiu.
(alguna cosa d'estranyament extraordinària han de tenir els belgues per a tenir tanta varietat de cervesa que, a més, estava etiquetada estrictament bilingüe, algunes fins i tot en el nom!)
També, entre d'altres coses, hem aprofitat per menjar-nos uns cannoli, que encara que no són frescs com els d'en Montalbano, també estaven bons.
Un homenatge a Camilleri i les seues ganes de viure.
Però, entre els regals, un d'inesperat: la diputació d'Alacant va publicar el 2012 diversos llibrets que havien guanyat el Premi de Teatre Breu Evarist Garcia i ahir, amb una miqueta d'endarreriment, han aplegat els meus exemplars...
La veritat és que el que més em va impactar fou l'estrena. I que funcionara. Era un text un poc peculiar, basat en la repetició, que parlava sobre l'Alzheimer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada