Quan érem divendres, d'Àngels Gregori

Presentació del llibre
Quan érem divendres
d'Àngels Gregori
Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2013

Divendres, 28 de març a les 20 h al Teatre Olímpia d'Oliva

Amb l'autora, Francisco Brines, Marta Pessarrodona i Francesco Ardolino
Actuació musical de Marina Rossell, amb cançons de Georges Moustaki



Where the streets have no name

De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
- Àngels Gregori, "Quan érem divendres"

Poques vegades en la vida hem assistit tan en directe a la maduració d'una (o d'un) poeta. Cada llibre seu ha aportat un pas més en l'evolució humana. En aquest llibre assistim en una darrera part impressionant a la malaltia,la mort o la possibilitat de la mort d'un ésser estimat. La constatació que som finits. De manera que aquesta consciència sura com un tel per sobre de l'existència. Sense negar la vitalitat, la vida, l'atenua. Queda, així, un llibre vitalista com tots els anteriors, però matisat per la realitat. I d'aquesta lluita entre la realitat i les esperances (que no només el desig) és on naix molta poesia. I Àngels, una vegada més, ha fet un pas endavant.