La mirada del cocodril

Aquest dijous 30 d'octubre a les 19 h. a la llibreria de 3i4 (Carrer Sant Ferran, 12, dins del Centre Octubre) es presenta el llibre "La mirada del cocodril" de Juli Alandes, publicat a Crims.cat
Independentment de la presentació i que li acaben de donar, a l'autor, el Premi Andròmina dels Premis Octubre, m'abellia parlar del llibre.
És, aquest "La mirada del cocodril", la tercera entrega del protagonista. El primer episodi a "El crepuscle dels afortunats" (La Magrana) ens presentava un Mosso d'Esquadra valencià/català de personalitat pròpia. Un detectiu atípic en la novel·la negra que tropessava, més que trobava, amb els problemes de les urbanitzacions massives i corruptes i d'altres coses nostres de cada dia semblants en qualsevol poble de la costa valenciana fa uns pocs anys.
Posteriorment, a "La mort mossàrab" (ed. Bromera)va enrere en el temps. Aleshores ens trobem un jove i encara verd policia en una història delirant, on un "blavero" es dedica a assassinar tota persona que ell creu que pot demostrar que català i valencià són la mateixa llengua. De traca i mocador. Molt divertida i bèstia. No s'ha de buscar profunditats, ni personatges redons,... és un divertiment. Molt ben fet, però un divertiment. Jo, personalment, em vaig riure molt.
Però en aquest "La mirada del cocodril" (Crims.cat)trobem un protagonista desmotivat que decideix allunyar-se de la policia "oficial", un personatge molt madur que ens regala, també, una reflexió tan serena com és possible sobre el present polític i social valencià. Amb una història paral·lela (que, evidentment, convergirà a la fi de la història)sobre un assassí sud-africà.
Així, amb dues històries aparentment senzilles que, d'alguna manera, s'enmirallen l'una en l'altra tot aprofundint la reflexió sobre el món on vivim.
És així, una novel·la negra, de crims i investigació però que, en la tradició de la gran novel·la negra europea -en la línia, per exemple, d'Arnaldur Indridason (acaben de traure "El passatge de les Ombres" a La Magrana)- és un llibre que ens parla del nostre present i de com el passat conforma aquest present. Val a dir que, malgrat que ell no ho reivindica, es nota en aquesta novel·la una visió d'historiador, d'aquell que sap que el passat, inevitablement, ens afectarà.
Un parèntesi al respecte: en una revista de moda del mes de setembre, entrevistaven una model brasilera dels anys 70, de cognom Valdes, que raonava que a Brasil els efectes de la dictadura encara es noten ara i que potser es notaran molt de temps. I això que a Brasil la dictadura fou molt més breu. ¿Com, aleshores, ens ha de sorprendre el nostre nivell de corrupció, de degradació, després de patir tants anys de dictadura?
Bé, només em queda recomanar que el llegiu. Hi trobareu un joc d'espills entre la realitat i la ficció.