Crec que en aquest recull de contes Susanna Rafart l'ha encertada de ple, la diana de les paraules exactes. Capaç de condensar un segle de tragèdies als Balcans en unes poques pàgines i una sola figura, capaç de presentar un món polièdric, poètic sense excès, detallista d'una manera molt diferent a Llavina però que, alhora utitlitza de tant en tant el macro.
Millor que el recull anterior de contes, sap ser sensible sense apelar al sentimentalisme. Que la vida és dura però, alhora, justament, vital. I potser feliç i tot.
"Entre els plecs de la roba, brillaven fragments de ceràmica que, amb el lleuger moviment de les mans, fulguraven com peixos d’un mar sec, ficats a les butxaques."
Susanna Rafart, "Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània", ed. La Magrana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada