Diuen que és cert i que existeix
com una finestra o com uns versos
es miren a través però no es lligen.
Són aquests, els versos que existeixen,
els que es mengen la pietà fins que camina.
Són aquests, els que penetren minerals
fins a canviar les cèl·lules, els àtoms;
fins a trobar-li explicació a una pedra
que camina.
A la fi, és com rendir-se davant de la bellesa;
del sol que es pon davant d'un sol immòbil,
gairebé sòlid, amb un color de plom lleuger;
d'aquest marbre esculpit en màgia.
Fet i fet, voldria pensar que déu és la bellesa.
Però no: és les meues ganes d'assecar les llàgrimes
d'aquesta escultura que plora.
JOSEP LLUÍS ROIG. "Els déus no abandonen Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer". DDAA. Pròleg d'Enric Sòria. Onada Edicions. Benicarló, 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada