A VOZ DA ÉPOCA
Os croissants desta mañá
xa saben algo resesos.
Os xornais sobre a mesiña
son unha fame ventrílocua.
Quixera que a visión non fose
un acto irreversible,
que o noso sentido da historia se estendese
ata máis alá do almorzo.
Apearnos de cada playback,
coreografía das entrevistas.
Xa non verdades como puños, verdades como
mans abertas.
Os titulares teñen un gusto a conversa de ascensor,
o mundo, un gran programa de escritura preditiva.
A noticia lida con máis convencemento
é aquela sobre a que
pelo unha pataca.
Moita información está perdendo os papeis.
A verdade havos facer
escravos.
Yolanda Castaño
LA VEU DE L’ÈPOCA
Els croissants d’aquest matí
ja tenen el gust una mica ressec.
Els diaris a la tauleta
són una fam ventríloqua.
Voldria que la visió no fóra
un acte irreversible,
que el nostre sentit de la història s’estenguera
més enllà de l’esmorzar.
Baixar-nos de cada playback,
coreografia de les entrevistes.
Ja no veritats com a punys, veritats com
a mans obertes.
Els titulars tenen un gust a conversa d’ascensor
el món, un gran programa d’escriptura predictiva.
La notícia llegida amb major convenciment
és aquella sobre la qual
pele una creïlla.
Molta informació està perdent els papers.
Només la veritat us farà
esclaus.
Traducció: Josep Lluís Roig
Tot i que el Poefesta 2015 ja ha passat, la poesia continua. Així, he pensat que seguiré amb els poetes que no vaig tenir temps d'incloure.
Si voleu més informació sobre Yolanda Castaño, podeu consultar la seua pàgina web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada