Ressenya sobre "Un boxejador entre la boira" (ed. Pagès, 2013)

"Habitar en unes traces que no s’esborren"

Tot és ara i només: / la rodonesa dels dubtes, / els semàfors de la por. / Triar és l'acte més bell de l'existència: / tot és ara i només. / Tot és ara, tan sols. / Tot allò que allunya les urgències." Això té a veure amb el fet d'escriure poesia, i tant!... Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) fa més de vint anys que n'escriu, de poesia, i aquest seu darrer llibre, Un boxejador entre la boira, neix i s'erigeix, segur, sobre un terreny que continua sent fèrtil i que té, sobretot, potència i sediment. D'una manera explícita, el poeta recupera, reescriu, fa reviure i torna a esbossar en aquest llibre alguns dels versos escrits durant aquesta vintena d'anys. En realitat, arriba un dia que el poeta es decideix a assajar una mirada més dilatada; no és exactament fer balanç o cap cosa que s'hi assembli: potser això té a veure amb un desig decidit d'autoreconèixer-se... Allò que explica amb tanta finor la poeta Rosa Font en un dels seus poemes: "Ser mar vol dir ser totes les mars." Que seria com dir que un vers (o un poema) és aquell vers (o poema) més tots els altres que l’han precedit, i qui sap si també els que han de venir en un futur.

La interrogació, en el sentit més extens de la paraula, ha estat i és una constant en l'obra lírica de Josep Lluís Roig. Aquest cop, però –i això és nou dins la seva construcció poètica–, introdueix unes mutacions en l'aspecte formal: en un bon nombre de composicions del llibre, la formalitat del poema es desdibuixa –o diguem que es revolta contra ella mateixa–, de manera que el poema queda en blanc i ens remet a una crida de nota a peu de pàgina. Pensaríem, d'entrada, que aquestes notes volen explicar o aclarir coses. No és això: les notes tornen a crear un poema i un altre. Tornen a fer aflorar "la sang, les vísceres, les llàgrimes, els solls / on jeu l'amor amb aquesta esperança / que insisteix tant a convertir matèria / en lletres negres que diposite clares...

(Roger Costa-Pau, El Punt-Avui. Cultura, 21 de juny de 2013)