El primer llibre que vaig llegir de Jaume Pérez Montaner fou "L'heura del desig". He de reconèixer que no em va acabar de fer el pes. I aleshores ho vaig atribuir a la influència anglosaxona, que per aquells temps tampoc era la meua influència cultural favorita.
D'això han passat ja molts anys. Molts. I molts anys després em va agradar molt "L'oblit". Un poemari magnífic, al meu entendre.
Ara que m'acabe de llegir "Geografies de l'oblit", un llibre a mig camí entre l'antologia i la reescriptura, m'adone que allò que trobe fascinant en la seua obra són els poemes de desencís (que no en són pocs i, molt majoritàriament, són magnífics).
Afortunadament i dissortada, la vida ja ofereix moltes possibilitats de desencís. I si és la vida al nostre país, ja són incomptables. Per tant, ja que tenim la dissort de patir uns governs que censuren la nostra llengua (via televisió, via ràdio i ja provaran d'altres camins, no patiu) com a mínim tenim la sort de gaudir de persones com Jaume Pérez Montaner que ho conten magníficament.
En aquests dies en concret, dedique als nostres polítics (de Madrid i valencians) aquest poema:
HORABAIXA
Eren ombres i són corbs d'esguard fix
la vida és un parany d'aigües pudentes
el futur no existeix
i el present es dessagna entre les roques
Veureu àguiles de vol irresistible
i el perfil lluminós dels enforcats
i tu obriràs la mà per dir adéu
abans que falses albes
entronitzen la por dels crims furtius
abans que s'inaugure
la soledat espúria
dels lacais i les rates
sobre la terra que vols i et rebutja
- Jaume Pérez Montaner, "Geografies de l'oblit", ed. Germania, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada